Vés al contingut

Els Centristes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEls Centristes
Les Centristes
Dades
Nom curtLC Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Indústriaactivitats d'organitzacions polítiques Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaCentrisme,
Democràcia cristiana,
Liberalisme,
Social-liberalisme
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació declarada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 de maig de 2007 (2007-05-29), París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Afiliats11.000
Governança corporativa
Seu 
  • 84, rue de Grenelle
    París Cedex 07
PresidènciaHervé Morin Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalYvan Lachaud
Líder al SenatNicolas About
Líder a l'Assemblea NacionalFrançois Sauvadet
Persona rellevantHervé Morin
JoventutsJoves Centristes
Afiliació internacionalCap
Afiliació europeaCap
Grup al Parlament EuropeuPartit Popular Europeu
Diputats a l'Assemblea Nacional
Senadors al Senat
Eurodiputats al Parlament Europeu
Denominació anterior
Nouveau Centre (2007–2016)
Les Centristes (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Colorblau i vermell
Lloc webhttp://www.le-nouveaucentre.org/
X: LesCentristes_ Modifica el valor a Wikidata

Els Centristes (en francés, Les Centristes) és un partit polític francès de centredreta creat el 29 de maig de 2007, també amb el nom de Partit Social Liberal Europeu, en una conferència de premsa a l'Assemblea Nacional Francesa convocada per 18 diputats: Jean-Pierre Abelin, Bernard Bosson, Charles de Courson, Stéphane Demilly, Francis Hillmeyer, Olivier Jardé, Yvan Lachaud, Maurice Leroy, Claude Leteurtre, Hervé Morin, Nicolas Perruchot, Jean-Luc Préel, François Rochebloine, André Santini, Rudy Salles, François Sauvadet, i Francis Vercamer,[1] que fou publicada a Le Monde. Es tractava d'antics membres de l'UDF en desacord amb François Bayrou i el seu Moviment Demòcrata.

Va formar part de la ‘‘majoria presidencial'’ de Nicolas Sarkozy, però s'ha mantingut independent orgànicament i financera de la UMP. El Congrés fundador se celebrà a Nimes el 16-17 de maig de 2008. A les eleccions legislatives franceses de 2007 va obtenir 17 escons sota aquest nom, que van constituir el grup parlamentari Nouveau Centre, al que s'hi afegiren 3 més (Jean-Christophe Lagarde i Yves Pozzo di Borgo).

Programa

[modifica]

Es consideren un partit centrista i s'oposaren a Bayrou pel seu apropament ideològic a l'esquerra de Ségolène Royal, i donaren suport Sarkozy. El govern de François Fillon els cedí 4 ministeris: Hervé Morin (defensa), André Santini (secretari d'estat de la funció pública), Valérie Léotard i Christian Blanc (dues secretaries d'estat).

El seu programa es basa en la instauració d'una economia social de mercat, conciliant liberalisme i solidaritat i amb la creació d'ocupació, redistribució de la riquesa i economia fonamentada en treball i innovació. Endemés, garantia d'un estat imparcial restaurant el rol del Parlament i promoció de la societat civil i una representació més justa, la reducció del fracàs escolar, les càrregues socials patronals i laborals, jornada de 35 hores, reducció del deute públic, foment de la recerca, reduir el consum d'energia, fomentar els transports públics, renovar el tractat constitucional de la UE i garantir-ne més democràcia.

Moviments associats

[modifica]

El novembre de 2007 va fer un acord d'associació inclosa una convenció de finançament amb el grup Fetia Api, de la Polinèsia Francesa. El setembre del mateix any van crear Jeunesses Centristes, òrgan de joventut del NC presidit per Damien Abad, i que el setembre de 2008 organitzà la primera universitat d'estiu.

Resultats electorals

[modifica]

A les legislatives de 2007 va presentar entre 84 i 89 candidats, els UDF que no s'uniren a MoDem, dels quals 17 s'uniren a NC. Va obtenir 416.361 vots (2,04%) i 7 escons en primera volta, i 11 en segona volta. A les eleccions municipals i cantonals de 2008 va fer llistes d'aliança amb UMP, però també amb MoDem (Arràs) i independents (Annecy). Finalment, va perdre Blois (al PS), conserva Annecy. Meudon, Montrouge, Vanves, Issy-les-Moulineaux, Vicennes i Drancy, i guanya Agen i Châtellerault. També conserva aquells candidats que s'han presentat amb llistes UMP, així com un grup al consell de París.

A les cantonals, perd el conseller del Somme (que passa al PS), conserva Loir i Cher i succeeix UMP al cap del de Côte d'Or. Obté el 2% a la primera volta i el 2,35% a la segona volta.

Implantació a les col·lectivitats territorials

[modifica]

El Nou Centre reivindica una xarxa de 2.500 càrrecs locals.[2]

Consells regionals (2010)

[modifica]

Consellers generals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ « Le pôle centriste du président marque son territoire », Le Monde
  2. ↑ « Congrès du Nouveau Centre », comunicat del 2 d'abril 2008, Web oficial del Nou Centre

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Els_Centristes&oldid=32016961»